Com vaig aconseguir treball en Màrqueting Digital?

Fa temps que no escric en el meu propi blog i ja en el seu moment vaig comentar que no escriuria orientant a SEO, sinó que ho faria una mica més per afició, per a mostrar coses útils o d’interés.

Actualment el sector del màrqueting digital, amb tot això de la pandèmia, ha crescut prou, apareixen ofertes molt interessants, però a molta gent li costa trobar un lloc de treball, sobretot si és més junior. Començar sempre és difícil.

Això és normal perquè no tots sabem vendre’ns. Si, a més, li sumem que estem decaiguts i pensem de nosaltres mateixos que no valem la pena, és possible que d’alguna manera eixa sensació la transmetem i al final no fem una bona entrevista.

Si eres de les persones que no tenen molta confiança, hauràs de començar a treballar-la.

Un llibre que em va ajudar prou va ser Els 7 hàbits de la gent altament efectiva.

I un canal de youtube que també m’agrada pels consells que dona és:

Però tornant al tema.

En este post vos contaré una mica una experiència que em va passar fa alguns anys, com vaig elaborar una estratègia de màrqueting digital enfocada a buscar treball, com era el meu dia a dia i per què va funcionar.

Vols buscar treball i trobar-lo?

Espere que este article t’ajude.

Una mica de la meua història i per què vaig necessitar crear una estratègia

Com vaig començar en el món del SEO

Després d’acabar el mòdul d’informàtica cap al 2010, em van demanar que aplicara SEO i analítica web en les meues pràctiques, però jo no tenia ni idea de què era ni dels tipus de SEO que existien.

No m’havien ensenyat això en el mòdul. El meu mòdul era de desenvolupament d’aplicacions i web, però bé, havia de fer alguna cosa, així que vaig invertir el temps a aprendre i aprovar coses.

Tot això va ser una autèntica bogeria perquè internet estava plena d’informació.

Poc després vaig muntar una web de nàutica amb 3 persones més i vaig començar a fer els meus primers passos coordinant l’estratègia de màrqueting i portant el SEO. Jo era l’única persona que sabia de màrqueting i intentava orientar basant-me en el que llegia.

La veritat és que vam aconseguir unes 400-500 visites diàries, i prompte va arribar un update de Google que va esclafar part dels nostres esforços.

Finalment vaig acabar les pràctiques i el 2013 vaig abandonar el projecte, animat per gent a fer-me autònom. Ací no tenia l’experiència necessària, perquè havia treballat i aprés només del que havia trobat per la xarxa, articles de blogs i vídeos en youtube.

Resultat de començar sent autònom?

No hi ha res pitjor que un tonto motivat, tot es resumix en eixa frase.

Ací van fallar diversos aspectes, dels quals recorde:

• Falta d’experiència: ací l’error residia en no haver treballat amb altres i veure com es feien les coses, tenia coneixements però no vaig poder comparar-me amb altres ni posar-hi orde.
• Millor assessorament: no tindre una empresa darrere o algú amb més experiència que jo, moure’m pel sector i conéixer gent que poguera ajudar-me, va ser també un altre dels meus errors. Potser és per això que ara porte un grup de màrqueting perquè altres de la meua ciutat tinguen moltes més facilitats.
• Inversió: vaig aconseguir algunes coses sense inversió, però la veritat és que per les nits, paral·lelament, quan era autònom treballava també en telepizza, ja que no em podia permetre viure del treball d’autònom i acabava molt cansat. Una inversió millor m’haguera permés fer estratègies millors o deixar el telepizza i dedicar-m’hi al 100%.
• Arriscar: fins que no vaig arriscar, no vaig canviar. Arriscar és una opció difícil, ja que es pot guanyar o perdre. Hem de plantejar-nos si el que podem perdre val la pena en comparació amb el canvi. Més avant vaig fer això i vaig guanyar
• Centrar-me al 100%: muntar una empresa i no centrar-te al 100% en ella fa que en la majoria de casos fracasse, i el meu cas no va ser el de l’èxit.

Després d’un any i alguns mesos sent autònom, definitivament vaig tancar la paradeta, perquè la cosa no em va eixir bé. Tant se val com de motivat estava i les hores que m’hi passara, hi havia moltes coses que no vaig fer correctament i em van passar factura.

Tot i així vaig aprendre prou coses molt valuoses que em van servir per al futur.

Poc després de tancar vaig fer un curs de Google Actívate sobre competències digitals. En este curs motivaven prou a crear-te una web i tocaven una mica per damunt les diferents competències del sector (seo, sem, analítica web, xarxes socials, copywriting i no sé si me’n deixe alguna).

Motivat per això vaig muntar un blog i vaig fer algunes publicacions durant les primeres setmanes, però, com sol passar, la constància és difícil, va arribar l’estiu  i va quedar parat uns mesos.

Una nova oferta laboral

Gràcies a un amic, em va eixir una oferta per a treballar a distància amb una empresa de Bèlgica.

L’empresa tenia un CMS propi i buscava programadors per a aplicar disseny i desenvolupar funcionalitats, i pagava bé.

Estava una mica verd en programació, ja que m’havia dedicat massa al màrqueting digital i havia deixat prou de banda la part de programació.

Esta era l’oportunitat d’arriscar i deixar el meu treball de llavors. Portava ja molts anys treballant en Telepizza. No és que no m’agradara, en part reconec que m’agradava i a vegades trobe a faltar fer pizzes i estar amb la gent, però no era al que volia dedicar-me tota la vida.

Portava molts anys en Telepizza i podia demanar una excedència (per si este lloc m’eixia malament), però la intuïció em deia que no demanara l’excedència, que arriscara i que, si les coses eixien malament, m’havia de forçar a seguir avant i no mirar arrere.

Vaig fer cas a la meua intuïció.

En certa manera volia veure’m sota la pressió del que passaria si les coses no anaven bé i vaig pensar en l’estratègia d’Alexandre el Gran amb el seu «cremar les naus».

Vaig començar a treballar al setembre amb l’empresa belga, però les coses no van funcionar. Vaig entregar dos treballs però no em van pagar, així que vaig decidir tallar la comunicació.

Com vaig trobar treball

Era a finals de novembre del 2014 i sabia que no em pagarien. Així que vaig deixar de fer coses i vaig pensar.

Recordeu el que vos he dit unes línies més amunt de l’estratègia d’Alexandre el Gran? Doncs este era el resultat, avançar o morir, i era massa jove per a morir.

No estava alterat ni preocupat. Sabia que no tenia ingressos i que era una possibilitat quedar-me sense un cèntim, sense que em pagaren i sense opció de tornar a la pizzeria. Estava passant una de les coses que ja m’esperava que podien ocórrer, per això estava preparat.

No estar alterat ni preocupat és clau, ja que et permet executar i pensar les coses amb més fredor i millor. Deixar-nos portar per les emocions ens pot dur al fracàs, per això és important ser forts i controlar els nostres impulsos.

Em vaig parar i vaig pensar després de molts anys caminant i molt de treball a l’esquena.

Vaig recordar que tenia un blog, este.

Vaig posar per primera vegada orde en tots els coneixements que havia recopilat durant 5 anys i vaig crear una estratègia de màrqueting orientada a un propòsit ben clar, trobar un treball oficialment de màrqueting digital.

Al final vaig trobar 4 ofertes i vaig triar la que vaig considerar millor.

Estratègia per a trobar treball

Bé, ja hem vist el meu passat i com vaig arribar fins ací. Volia explicar la meua experiència i les meues motivacions, crec que és important conéixer l’entorn de la situació per a arribar a complir l’objectiu de l’estratègia.

Ara explicaré l’estratègia, senzilla però efectiva.

Posa’t en el lloc de qui et farà l’entrevista

El primer que has de fer és posar-te en el lloc de l’altra persona.

Si eres tu qui fa una entrevista:

• A qui contractaràs abans si tens una pila de currículums?
• Quin tipus de persones preferixes que treballen en la teua empresa?
• Quin nivell de coneixements voldràs que tinga la gent que treballe amb tu?

A partir d’això pots fer-te a la idea que:

• Necessites contactar directament amb l’entrevistador i saltar-te la pila de currículums que té cridant-li l’atenció.
• Has de demostrar proactivitat, ganes de treballar, una certa independència per a fer les coses i traure el treball avant.
• Has de demostrar d’alguna manera que tens coneixements del sector.

Passos que cal seguir

Els passos eren senzills, buscar treball era el meu treball en aquell moment.

Vaig fer una llista de tasques diàries que consistien en:

• Escriure un article.
• Compartir-lo en xarxes socials: principalment linkedin i twitter, que és per on més es mou el meu sector.
• Interactuar en xarxes socials amb altres persones reconegudes en el sector.
• Llegir llibres de màrqueting: em llegia un llibre per setmana i després en feia algun resum, explicant des d’un punt de vista positiu el que m’havia aportat i mencionant l’autor. D’esta manera em feia notar una mica més en xarxes socials i aprenia coses noves per a provar.
• Buscar noves ofertes de treball: buscava en diversos portals i intentava esbrinar el nom de l’empresa. Això és molt fàcil, ja que la mateixa empresa posa el mateix anunci amb el mateix text en diversos portals. Alguns portals et mostren l’empresa i altres no. Per tant, únicament has de buscar part del text de l’oferta en Google fins que arribes a una web on aparega l’empresa.
• Contactar amb les empreses: una manera d’iniciar la conversa és enviar un correu electrònic presentant-te i preguntant si l’oferta que has trobat per internet (envies l’enllaç) continua oberta. El següent que passarà és que et demanaran el CV, de manera que et saltaràs molta gent.

On més temps invertia era a buscar ofertes. Arriba un moment en què has vist pràcticament tots els portals i trobar noves ofertes de treball es fa bastant més complicat. Fàcilment podia dedicar-hi entre 2 i 4 hores per dia només a això.

A l’article li dedicava una hora aproximadament i a interactuar per xarxes, 1 o 2 hores.

La lectura m’ajudava a aprendre coses i de pas intentava posar-les en pràctica o provar-ne de noves que descobria llegint articles d’altres en xarxes socials.

Com pots veure, l’estratègia no és complicada i està a l’abast de qualsevol persona junior. El treball que vaig trobar tampoc no tenia un salari molt gran, però va ser una manera de trobar treball del meu, endinsar-me de manera professional en el sector i anar creixent a poc a poc.

Si et vas quedar sense treball per la pandèmia i t’animes a provar l’estratègia o necessites algun consell, pots preguntar-me en els comentaris o en el formulari de contacte.

Espere que et servisca d’ajuda 😉